Teatre Romea - Propietat

Teléfono Ilpra Systems España93 317 29 79 | Mapa Ilpra Systems EspañaC/ Hospital, 51 (08001 - Barcelona) | Email Ilpra Systems EspañaAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Historia del teatro Romea

  • Inici
  • Història
  • El Teatre Romea

Història del Teatre Romea

Teatre Romea en 1962

El Teatre Romea fou inaugurat el 18 de novembre de l’any 1863 en el local que ocupava el Casino d’Artesans i una sociatet anomenada Tertúlia Progressista. Al principi, el local s’anomenava Teatre de l’Hospital, i també circulaven rumors per anomenar-lo Teatre Jaume I. No obstant, deu anys després li varen posar el nom de Teatre Romea, en homenatge del senyor Julián Romea Yanguas, l’admirat actor de l’escena barcelonesa, nascut a San Juan (Múrcia), l’any 1813.

El local era utilitzat habitualment com a sala de ball, i una vegada transformat en teatre, va passar a tenir una capacitat per a sis-centes persones.

Fou fundat per Miguel Gasset i Bosch, que n’esdevingué el gerent durant trenta anys.

En el mateix carrer Hospital, exactament al número 45, hi havia un altre teatre, el de Sant Agustí, un edifici senzill i sense pretensions, el negoci del qual va esdevenir un fracàs, i que va ser aprofitat per Clavé per celebrar-hi balls corejats. Es tenen notícies que aquest local patí un incendi l’any 1835.

L’any 1859 se li va tornar a canviar el nom i se li va posar el nom de Teatro Odeón, que va ser reformat per aconseguir un aforament per a 400 espectadors.

Va obtenir una certa popularitat cap a l’any 1870, gràcies a l’actor i empresari Jaume Piquet i Piera, antecessor de Joaquim Dimas. L’any 1887 es tancà, es reformà i es convertí en la Fonda Sant Agustí, avui dia, Hotel San Agustí.

L’èxit del Teatre Romea fou causat, sobretot, pel tancament de l’Odeón, ja que en aquest local es començaven a representar obres en català que aconseguien èxit, però com que no estaven avalats per l’empresa, es traslladaren al local del costat del Romea.

Teatre Romea en 1962

Les primeres obres catalanes estrenades al Romea de què es té noticia eren unes peces que ja tenien una certa popularitat en aquella época: les anònimes Xacó i Poneta, que foren representades el 10 d’abril de 1864, i La Laieta de Sant Just, de Francesc Renart, del 1815, que fou representada el 13 de maig del mateix any.

La resta de les obres eren en castellà, com la Payesa de Sarrià i Cruz del matrimonio, de Luis de Eguilaz, que ja havien estat estrensades l’any 1860 i el 1861 respectivament, i que es posaren en escena al Romea el 23 de novembre de 1863.

Des de la seva inauguració, el nou Teatre del carrer Hospital oferia el local a societats particulars que necessitaven un escenari per fer funcions per als seus associats, un costum molt estès a la Barcelona de l’època.

A partir de l’estrena, el 1867, de La Rosa Blanca de Frederic Soler “Pitarra”, el Teatre Romea fomentà la voluntat de representar obres de tradició dramática renaixentista, en les quals s’incloïen autors com Frederic Soler, Josep Maria Arnau, Josep Feliu i Codina, Eduard Vidal i Valenciano i Àngel Guimerà, que es foren escapant progressivament.

A causa de l’aparició de nous models teatrals europeus seguits per joves autors modernistes com ara Ignasi Iglesias, Adrià Gual, Santiago Rusiñol, etc., a final de segle es modificà la fesomia i la filosofía tradicional del Teatre Romea.

Es tenen notícies, recollides de la premsa de l’època, que el dia 2 de desembre de 1876, el rei Alfons XII era a Barcelona, i que després d’un sopar d’honor ofert per l’Ajuntament, es presentà al Romea. Fou acollit amb una ovasió tancada, i com que es presentava una de les obres clàssiques de Pitarra, Lo Ferrer de Tall, li entregaren un exemplar de la comèdia, amb el qual el rei seguí la representació.

Cartell de l'Obra de Teatro Zazá (1929)

A causa de l’èxit que aconseguí, Pitarra es convertí en empresari des de l’any 1870 fins al 1890. El dia 4 de juliol de 1895, però, morí, i el vestíbul que havia estat testimoni dels seus èxits, fou convertit en la seva capella ardent des de les 13.30 h de la tarda.

El teatre fou subsistint, fins que la temporada 1911/12 entrà en una crisi que no impedí afectuar una reforma l’any 1913, amb la qual s’amplià la platea i els pisos i gràcies a la qual s’aconseguí un aforamanent de 1.500 persones.

El teatre es dedicà exclusivament a representar obres del teatre espanyol fins a l’any 1917 quan, sota l’impuls d’una nova empresa orientada i dirigida per Josep Canals, començà una de les etapes més brillants de l’escena contemporània amb la promoció de productes genuïns de la comèdia burgesa, format per autors com ara Josep Pous i Pagès, Carles Soldevila, i els poemes dramàtics de Josep Maria de Sagarra, a més d’incorporar noms del teatre europeu de l’actualitat, com ara O’Neil, Vildrac, etc.

La línea de Canals fou bàsicament mantinguda pels actors Maria Vila i Pius Daví entre els anys 1927 i 1933. A més dels autors comentats anteriorment, s’hi incorporaren autors com ara Ventura Gassol, J. Millás Raurell i també s’hi representà alguna obra d’èxit del teatre americà, com ara El carrer, d’Elmer Rice.

L’any 1943 es procedí a una reforma després de la compra del local per part de l’empresari madrileny Juan José Cadenas, que aconseguí donar un nou impuls a la programació del teatre.

Al llarg de l’any 1947, el seu propietari el vengué al doctor Juan Flors García per la quantitat de 1.200.000 Pts.

El llarg parèntesi de la Guerra Civil i els temps difícils de la postguerra hipotecaren la trajectòria del teatre.

Durant els anys 1949 es féu càrrec de la programació del teatre l’empresa formada pels germans Fernández Castanyer, i en la segona meitat dels anys 50 es formà la companyia Joan Maragall, que fou alternant representacions en català i castellà. L’any 1960, el senyor Julián Reyzabal Delgado i el senyor Juan Serrat Huguet adquiriren la propietat del teatre, sota la constitució de la societat anomenada Romea SA, per un import de 1.500.000 Pts.

Obra de Teatre Cavall Fort (1980)

Dos anys després, el mes de maig de 1962, després de circular infinitat de rumors i especulacions sobre la possible conversió de l’antic local en cinema, pàrquing o edifici de vivendes, un grup d’empresaris catalans format pels senyors Domingo Valls Taberner, Josep Canals Ramón, Francesc Recasens Mercadé, Rossend Riera Sala i Agustí Pedro Pons adquiriren el local, al que es van afegir mes endavant els senyors, Amadeo Bagués i Cerqueda, Marti Mas i Tubau, Lluis Carulla i Joan Baptista Cendrós, preservant-lo d’altres destins. Aquest fet, però, no impedí que el teatre passés per uns moments molt crítics, que es combinaren amb grans èxits mediàtics, el cicle de Teatre Latino (1958-1969), les populars temporades de Joan Capri, el cicle infantil d’espectacles matinals Cavall Fort (1967), i la creació de la companyia Adrià Gual i d’altres grups de teatre independent, que ajudaren amb nous plantejaments i procediments a regenerar artísticament el teatre.

L’any 1981 s’obrí una nova etapa amb la creació del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, amb seu al teatre, que obria una nova etapa de producció pròpia d’espectacles, encaminada a dignificar i potenciar el Romea, basant la programació en una oferta de repertori nacional i universal que integrarà tradició i modernitat.

Després d’un llarg recorregut de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, que acabà l’any 1997, la propietat de l’empresa busca una nova via de continuïtat per al teatre i la troba, després de realizar diferents gestions, amb l’empresa Focus, amb la qual firmarà un acord de col·laboració l’any 1998 mitjançant el qual l’empresa contractant realitzarà la programació durant cinc anys, que s’aniran renovant automàticament.

El mes de juny de l’any 2001 es creà la Fundació Romea, integrada per un patronat en què hi figuren les empreses: Serveis de l’Espectacle Focus, Romea SA, Caixa de Catalunya – Telentrada i El Periódico de Catalunya, amb la finalitat de desenvolupar un programa artístic amb un referent de qualitat i rigor per celebrar debats, tertúlies, lectures dramatitzades i conferències sobre el món del teatre, i tot avalat per una sèrie de patrocinadors i mecenes, que amb les seves aportacions ajuden a desenvolupar els programes que prèviament es preparen.

D’aquesta manera hem arribat a l’actualitat, habent aconseguit grans èxits, tant per la qualitat dels espectacles representats i pel nombre d’espectadors que hi han assistit, com pels diversos premis i nominacions que aquestes obres han aconseguit.

Inici elaboració de l’estudi del Fons històric Romea , del març del 2008 fins al Setembre 2017.

BIBLIOGRAFIA

  • Biblioteca de l’Institut del Teatre, del 1865 a 1909 i d’Octubre de 1927 a 1930
  • Catàleg d’obres dramàtiques fet per l’escola Catalana d’Art Dramàtic el 1919
  • Institut Català de Bibliografia
  • Premsa periòdica de l’època (Hemeroteca de La Vanguardia)
  • Buscador Google - LLibres
  • Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya
  • Arxiu particular del Teatre Romea
  • Viquipedia

Recerca i continguts (Març 2008 - Septembre 2017): Lluis Bohigas - Teatro Romea (Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.)

Imprimeix

El Teatre al llarg de la història

Façana del Romea 1865

Façana del Romea 1865

Teatre Romea 1900

Teatre Romea 1900

Façana Romea 1913 - 1931

Façana Romea 1913 - 1931

Façana Romea 1913 - 1931

Façana Romea 1913 - 1931

Vestíbul i Sala 1960

Vestíbul i Sala 1960

Teatre Romea 1975

Teatre Romea 1975

Façana del Romea 1981

Façana del Romea 1981

Teatre Romea 1981

Teatre Romea 1981

Teatre Romea 1981

Teatre Romea 1981

Teatre Romea 1981

Teatre Romea 1981

Teatre Romea 1981

Teatre Romea 1981

Teatre Romea 1981

Teatre Romea 1981

Teléfono Ilpra Systems España
93 317 29 79

Mapa Ilpra Systems España
C/ Hospital, 51
(08001 - Barcelona)

Email Ilpra Systems España
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.