La dimensió desconeguda: Els fantasmes del Romea

Escrit a 14 Març 2019.

Fa molts anys que circulen rumors i comentaris sobre l’existència de fantasmes al Teatre Romea.

El que s’explica és que l’esperit de Margarida Xirgu, una gran actriu catalana de principis del segle XX, vaga pel teatre pel fet que no va actuar tot el que li hagués agradat en aquesta sala i d’haver tingut, en canvi, molt d’èxit a Sud Amèrica.

Han passat moltes coses, únicament podem exposar el que hem trobat escrit en algun document intern i el que han explicat diverses persones i que hem anat recollint.

En diferents etapes hi ha hagut incidents, que tot seguit expliquem:

• Any 1995: El cap de Sala del teatre, Juan, després d'efectuar la seva ronda abans de marxar va notar uns calfreds quan passava per un dels passadissos després de sortir de l'escenari. Un cop a casa, se’n va anar a dormir i, després d'una estona, la seva filla, en aquell moment de 3 anys i mig, va entrar a la seva habitació molt espantada, explicant que a la seva habitació hi havia una senyora amb un vestit blanc i un llaç rosa. El Juan va acompanyar la nena a la seva habitació i després de tranquil·litzar-la dient-li que no hi havia ningú, es va quedar amb ella fins que es va dormir.
  L'endemà, en arribar al teatre, el Juan, intrigat pel que havia passat la nit anterior, va buscar fotografies de Margarida Xirgu, i en va trobar una de l'actriu, en la qual duia un vestit blanc i un llaç rosa i es va quedar blanc.

• Any 2012: Durant la celebració de l'espectacle “Memòries d’un cavall andalús”, de la Companyia La Quadra de Sevilla, hi havia una taula de llum i so a les últimes files del primer pis, que dos tècnics controlaven. Era primera hora de la tarda, i estaven fent proves de calibratge. Al costat hi havia una paperera, que de cop es va començar a desplaçar lateralment sola. Tot seguit, els potenciòmetres de la taula es van començar a moure sols. Els tècnics es van quedar blancs i van marxar de seguida, espantats.

• Any 2013: Amb motiu de la celebració del 150è aniversari de la inauguració del teatre, durant la gravació d’un reportatge es volia efectuar una filmació amb un dron per gravar una perspectiva exterior del teatre i una d'interior amb imatges del vestíbul i de la platea. Abans de començar el moviment del dron, es van esgotar les bateries de l'aparell en dues ocasions. El tècnic que efectuava l'operació comentava que no li havia passat mai abans, perquè les bateries sempre estan carregades abans de començar.

  També van explicar que quan va començar la filmació i l'aparell es va elevar els hi va ser molt difícil controlar-lo, tot i que l'espai era diàfan i, per tant, no existien elements que poguessin impedir els seus moviments. Tot i així, van aconseguir elevar-lo, però després de pocs segons de vol, va anar caient i es va estavellar al terra del primer pis. El dron portava una càmera per filmar i, en estavellar-se, va continuar filmant. Quan van revisar la gravació, van veure que  des del terra del primer pis va filmar durant uns minuts. En aquesta gravació, apareixia des de lluny una boleta blanca que s’anava acostant a l’aparell i que quan va arribar a prop es va parar, en el mateix moment que la gravació. Temps després, vam poder determinar que la boleta era una perla, molt semblant a les perles d’un collaret que portava Margarida Xirgu i que apareix en fotografies que tenim al Teatre.

  Durant la gravació del mateix reportatge, es van realitzar diverses entrevistes a personal del teatre. Durant una d'aquestes entrevistes i també abans de començar a gravar, les bateries de la càmera es van esgotar dues vegades. En el procés de revisió de la gravació de les entrevistes, els tècnics van sentir sorolls d’ambient i interferències que ningú va percebre durant les gravacions. Val a dir que al teatre es graven moltes entrevistes i fins aquell moment no s’havia produït un cas com aquest.

• Any 2018:. Durant la celebració de l'espectacle “La família Coleman”, la regidora de la companyia va anar al teatre a primera hora de la tarda amb els seus pares i la seva filla per visitar-lo. Van entrar a la zona de platea, i van anar avançant. En un moment determinat, en el qual els pares i la mare estaven mirant el primer pis, la filla va preguntar qui era la senyora que hi havia a l'escenari. La resta de la família es va girar, però a l’escenari ni hi havia ningú.

• Any 2019:. A final d’any, un tècnic del teatre va arribar a primera hora de la tarda i va anar cap a l'escenari. Estava mirant cap al pati de butaques i en un moment determinat va notar que per darrere seu i creuant l'escenari passava algú. Es va girar i li va semblar veure  Carles Canut, director artístic del teatre, que havia mort pocs mesos abans.

• Any 2019:. L'Administrador del teatre estava assegut al seu despatx amb la porta del mateix entreoberta, en un moment concret va escoltar el soroll d'una porta corredissa que es tancava o que s'obria, va mirar per la porta mig oberta per poder veure si hi havia algú, i no hi havia ningú. Poc temps després, va tornar a escoltar el mateix soroll, però aquesta vegada es va aixecar i va sortir del despatx, i aquest cop es va desplaçar per inspeccionar si hi havia algú. Als matins en el teatre no hi ha ningú, únicament  ell. Després de recórrer el primer pis va ser a la platea del teatre preguntant si algú havia entrat, però no va trobar a ningú. Anotem aquest fet, únicament per deixar constància del mateix.

  El mateix any, durant la celebració de l'espectacle “Federico García Lorca”, el cap de sala, durant la revisió que efectua cada dia abans de tancar el teatre, en passar per un passadís lateral per accedir a l'escenari, va sentir que sonaven uns tambors. Va entrar per una porta lateral i va mirar a l'escenari, on hi havia els tambors, que formen part de l’espectacle, però no hi havia ningú. Com en altres ocasions, se li van posar els pèls de punta i va acabar amb rapidesa la revisió.

En diverses ocasions al llarg dels anys, als matins s'han sentit al teatre veus diferents parlant i cantant procedents del vestíbul i l’escenari, i el so d'un piano tocant. Val a dir que al matí només hi ha personal d’administració i, per tant, a les zones de platea, vestíbul i escenari no hi ha ningú.

A vegades també se senten portes interiors que es tanquen, tot i que no hi ha corrents d’aire que farien saltar les alarmes.

Imprimeix